Melilla som nosaltres. Vull dir les bales. Som la gendarmeria, som Pedro Sánchez dient que el Sàhara és del Marroc. Som les nostres fronteres, naturalment espanyoles. I encara que algunes imatges ens impresionin no només no podem fer-hi res sinó que no hem de fer-hi res. No hi ha espai per a tothom, no hi ha benestar per a tothom i els partits polítics i els mitjans de comunicació que més es queixen de la contundència de la policia dels nostres veïns, són els que després més diners volen destinar a polítiques socials i no en tenen mai prou. Potser creuen que els diners son il·limitats. És el que sols creure quan els diners són dels altres.
Les fronteres s’han de defensar, les democràcies és el primer que defensen. La integritat territorial. Això els independentistes tampoc no ho van entendre, però com que són uns covards, i a Espanya s’hi viu molt bé, no va fer falta disparar-los i en vam tenir prou de fer aquell tren de la bruixa que va ser l’1 d’octubre. Quan alguns exaltats diuen que Espanya ens condemna a la misèria, al pa negre i a la fam, haurien de veure les imatges de Melilla i comparar-les amb el seu pis de la Bonanova. Jo entenc que tothom ha de fer una mica de demagògia, però quan et creus la teva pròpia propaganda acabes trobant feixista que la Policia t’esperi a l’altre costat de la tanca. I on t’ha d’esperar, doncs, la Policia?
Així com la causa de la independència de Catalunya no té cap motiu que no sigui sentimental, com quedà demostrat amb l’actitud tan passiva i poc combativa dels mateixos independentistes, els marroquins tenen tots els motius del món per intentar fugir del seu país. La fam, el primer de tots. Però també els altres abusos, tan cruels, propis d’una tirania. El que passa és que el Marroc és el nostre principalíssim aliat exterior i hem de tenir comprat el seu rei al preu que sigui. No es tracta de convèncer-lo. Es tracta de comprar-lo, com a qualsevol sàtrapa, i que ell ens faci la feina bruta. No hi ha volta de full i és indigne fer comèdia. Vivim, de vegades, com aquesta vegada, en una realitat sòrdida, però que és la que més ens convé. I si acceptem que ens convé, i creieu-me que ho acceptem, aleshores és millor admetre la nostra part cínica i terrible i no fer escarafalls. No millores la vida dels immigrants, però com a mínim no et burles de la seva mort.
Melilla és la teva seguretat social, l’escola pública dels teus fills, el teu dret d’anar pel carrer sense tenir por i que L’Hospitalet o Cornellà no siguin Saint Denis. És molt important que L’Hospitalet o Cornellà no siguin Saint Denis, però encara és més important que no ho sigui Gràcia o Nou Barris, que és del que a París estem parlant: el cercle s’estreny, estan voltats. Per tant els catalans, i sobretot els catalans de classe mitjaneta tirant a baixa, haurien de renovar el seu pacte amb la realitat. Si volen fer propaganda que la facin, però que no se la creguin. És fonamental que entenguin que la immigració il·legal només genera inseguretat i delinqüència, i que ho pagaran ells i els seus barris, com ha passat arreu del món on aquesta mena d’immigració d’ha desbocat. I aquests de classe mitjaneta és urgent que entenguin també que si ja troben escassa la sopa que els donem, i encara ens venen més pobrets, hauran de compartir la poca sopa amb ells, perquè els recursos són els que són i ja en regalem prou, i no en tenim més.
Melilla és el que hi ha. I jo penso que el preu és mòdic i la destrossa suau. Podria ser molt pitjor. El drama d’Àfrica és molt pitjor que 23 morts en una tanca. Vull dir que encara ens passa poc, i encara que sembli massa dur dir-ho així, l’experiència de l’altre dia va salvar vides, perquè ara tothom ha pogut veure el pa que s’hi dóna i s’ha desactivat l’efecte crida. Entre els que no moriran ofegats i els que no moriran perquè ja no gosaran enfrontar-se a la Policia, n’hi haurà molts que continuaran vius tot i que jo sóc el primer que no estic segur que a l’Àfrica surti a compte el negoci de la vida. En tot cas, i lamentablement, és el seu problema. El nostre problema és mantenir Espanya dins d’uns paràmetres raonables i ens ha sortit bé comprar el rei del Marroc -tal com sempre havíem fet, fins que Pedro Sánchez va voler fer el mec amb Open Arms i el Front Polisari- perquè ens ajudi a la frontera sud. Si no hi estàs d’acord jo voldria que em diguessis a què penses renunciar per poder-ho oferir als que la Policia no mati quan vulguin entrar en la propera tongada. Digues a veure quina plaça de quina escola i quin metge i quina ajuda social estàs disposat a oferir-nos i per cada pack solidari en deixarem entrar un i un altre i així successivament fins que per fi madureu, deixeu de dir i d’escriure disbarats, i tingueu una mica de consciència de l’immens privilegi que us suposa haver nascut al racó -raconet- afortunat del planeta.
Les Nines 