Les Nines

Els Mossos han vist les imatges de la Sala Apolo la nit en què suposadament el periodista Saül Gordillo va agredir dues noies. En la escena de la presumpta primera agressió, Gordillo és dret a la barra i la primera de les noies que l’acusà balla darrere seu, molt com enganxada. En un moment determinat i sense girar-se, l’exdirector de Catalunya Ràdio li toca l’entrecuix per sota la faldilla. La noia continua ballant sense separar-se, i al cap d’una estona Gordillo treu la mà i la noia es queda allà on era, ballant sense que sembli que hagi passat res. Les imatges revelen ben clarament que com a mínim hi ha consentiment, perquè la noia no fa cap signe d’incomoditat, ni li aparta la mà, i roman en la mateixa posició seguint amb el cos el ritme de la música. Jo diria que a més a més de consentiment hi ha grat, perquè aquestes escenes no són neutres, i si les aguantes vol dir que t’agraden.

Per tant, els plors de la noia són comèdia, la medicació que diu que va necessitar és encara més comèdia, i la visita de l’endemà al CAP, un pretext per poder posar una denúncia que les imatges de la Sala Apolo revelen que és falsa.

En l’escena de la segona denúncia, en les imatges a què els Mossos han tingut accés, es veu que Gordillo va begut i la segona acusadora també. L’exdirector intenta besar-la i quan la noia s’aparta, l’home fa un pas enrere i se’n va. No hi ha cap agressió, no hi ha cap insistència, no hi ha res més que un home intentant fer-se una dona i marxant quan s’adona que és rebutjat.

Aquesta segona noia diu que Gordillo va oferir-se a dur-la en taxi a casa, i que ella va estar-hi d’acord. Va pujar per tant al taxi amb qui encabat ha acusat d’haver-la agredit sexualment, i en la denúncia diu que durant el trajecte es van produir alguns tocaments. Aquí no hi ha càmeres. Hi ha la versió del taxista, si el troben, i la paraula d’una noia que parla d’una primera agressió a la discoteca que no va existir contra la paraula d’un home que una nit va ser acusat falsament, pel cap baix, dues vegades.

Per això els Mossos no han detingut Gordillo: perquè no té antecedents, perquè en tot moment ha col·laborat amb la Justícia i perquè les imatges de les escenes en què se suposa que es van produir els gravíssims fets de què ha estat acusat han demostrat que la víctima de la mentida i de la maldat organitzada ha estat ell. 

Com passa sempre amb els nois d’Esquerra, el fet diferencial no és la intel·ligència. Gordillo va fer el mec: primer, perquè no calia anar amb el seu equip a la discoteca -amb el sopar de Nadal n’hi havia prou-, i segon perquè va anar a tocar-li el cony, tot i que fos amb consentiment, a la que tenia d’enllaç sindical contra els tocaments inadequats a l’empresa. Però ser un burro d’Esquerra no et converteix en un violador, ni en un agressor sexual, ni en res més que en un home de natura disparada una nit que ha begut massa.

La mala fe de les denúncies, la manifesta falsedat, queda perfectament palesa quan es comparen les imatges amb el relat de les noies, que haurien de ser acusades de violència de gènere i d’agressió a la vida i a la família d’un home innocent, i afrontar les mateixes penes de presó a què hauria estat condemnat Saül Gordillo si hagués estat culpable.

Tots tenim nits de beure massa, de males decisions i d’actuacions que més valdria que haguessin estat unes altres. Però Saül Gordillo no mereix el linxament que està patint, ni haver-se quedat sense feina, ni haver estat exposat com una bèstia immunda davant dels seus fills i el seu entorn. Alguns mitjans de comunicació, amb El Nacional com a miserable en cap, han aprofitat per passar-li velles factures amb una covardia que no per coneguda deixa d’escandalitzar-me. És terrible que aquestes coses passin, però ja que no podem evitar-les, és important que aprenguem a dir els noms d’aquesta col·lecció de rates que han enverinat tot el que han rosegat.

No és casualitat -tampoc- que Catalunya hagi caigut tan baix. Però a diferència de les mentideres d’El Principal, Pepe Antich ha cobrat sempre per anticipat.