Una mare perfecta. Un pare absent. Una filla extraviada. Les nenes copien les mares i s’afirmen en els pares. Les mares han de ser perfectes. Nosaltres hem de ser-hi. Ser-hi de totes les maneres possibles, ser un pesats, la meva filla és el centre de la meva vida i no és una metàfora. Tot jo giro al seu voltant, i ella ve a tot arreu i és amb els meus amics i quan escric i el sentit de cada dia és que acabi convençuda no hi ha res més important que ella. Sóc un pare imperfecte, no cal dir-ho, de manifestes imperfeccions la majoria de vegades. M’equivoco sovint i no em dol demanar-li perdó quan me n’adono. Sóc exagerat, sóc excessiu, sóc tossut. Però hi sóc, i sóc tota l’afirmació possible de la meva filla. Som l’amor que rebem i una nena molt més encara. Els nens som més babaus i per tant més resistents. Ella ara ja sap que és important, perquè porto 11 anys demostrant-li en cada escena. Des que va néixer li he parlat tal com si m’entengués. Ser pare és fang. Ser pare és glòria. El fang d’embrutar-te en cada seqüència. La glòria de rescatar-la de les seves ombres i dels seus dubtes i fer-la viure en la llum.
Jo li dic: “Ningú no et coneix com jo. Ningú no pot conèixer el teu cor com jo el conec. Ningú no pot explicar tot el que has viscut però jo puc”.
Ella em diu: “avui a l’escola ens han fet triar una persona de la nostra família i fer un dibuix del seu tresor més volgut. He triat mami i he dibuixat l’avi, perquè si t’hagués triat a tu m’hauria d’haver dibuixat a mi”.
Som pares, som homes, som la constància d’una pedra. Som la llum que projecta les nostres filles, la branca trencada per creuar el riu. En temps de necessitat traduïm tots els presagis i la teva ànima està salvada amb mi, però si vols conservar la calma hauràs d’aprendre a escriure. El mirall ens canviarà la cara i els meus ulls seran els teus. Ara això no saps què vol dir però quan no sàpigues on mirar et veuràs com jo sempre t’he vist. Jo sóc el que sempre hi haurà entre la terra esllavissada i tu. També quan ja no hi sigui, com una porta de marbre però transparent, àngel que du una cadena però la cadena està trencada, la posa als teus peus i desapareix.
Les Nines 