Gros i gras, se suposa que el porc ha de tenir aquest aspecte. Fatxenda de la cort, dorm en un paller i li’n diu estora. És una estora, d’acord. Mira’l com baixa pel carrer. Ningú no gosa discutir-li res. És mitja tona de porc. Dalt dels turons, més enllà de la granja, hi viuen uns llops. No han fet mai mal a ningú. Dormen tot el dia. Cacen fins les quatre. Potser alguns rosegadors. Són carnívors, són llops.
Les ovelles pasturen al prat. N’hi ha una que passeja i jau en un roc. Separada del ramat, jau en un roc. “On deu haver anat?”, es pregunta el pastor. Ell no ho sap. Ningú no ho sap. L’ovella és morta d’un tall al coll, un tall tan gran com el cap d’un llop. La policia està nerviosa. “Hem de caçar el llop. Cacem-lo i matem-lo. Hem de matar aquest llop”.
L’advocat d’ofici no és gaire brillant. Bé, potser sí que és brillant i és només que ha tingut una mala nit. Presenta una apel·lació massa feble i el conseller li diu: “Oblida-ho. És un cas tancat. Ha estat el llop. Qui vols que hagi estat? De quina banda estàs, advocat?”. Arriben els periodistes amb iPhones i càmeres preguntant a tothom la seva opinió sobre les ovelles i els llops. Gros i gras, el porc en la distància es beu la sang de l’ovella i riu del renou que ha creat.
Des de França fins als Urals, a tota Europa hi ha espontànies vetlles amb espelmes per l’ovella morta i pels drets dels animals. Totes les pancartes diuen que el llop ha de ser executat. (Pigs, sheep and wolves. Paul Simon revisitat).
Les Nines 