Xavier Trias -sí, magrada molt escriure’n- ha dit que “ha de fer actes i visitar llocs” per justificar que no farà de majoret de Laura Borràs quan entri a judici. Aquest és el llenguatge exacte. Fer-nos els bojos amb els bojos, fer-nos els frívols amb els frívols i penjar el mòbil als sonats, dient-los quan te’ls tornes a trobar “és que just quan parlàvem, me’l van robar”.
Una cosa que Trias fa molt bé, és donar explicacions que en realitat no ho són. És la millor solució possible per a un país fet malbé, ple d’apocalíptics i tarats. Hem de fer aquest discurs que va del sentit comú al surrealisme i que deixa tothom desconcertat. Hem de practicar aquesta barreja exacta que Trias encarna entre realisme i comicitat.
Ens hem pres Catalunya seriosament i aquest ha estat l’error fonamental. Ens hem pres un fantasma com una cosa que existeix. Catalunya és un justificant molt gastat per no fer classe de gimnàstica. De tantes vegades que l’hem fet anar amunt i avall, ja quasi ni es veu la signatura falsificada del pare.
Laura Borràs ha dit en un vídeo que deixa l’esfera pública perquè vol centrar-se “en el que és més important, que és defensar la meva innocència, i necessito fer-ho envoltada dels meus”. Quina esfera pública, Laura? Twitter? Instagram? L’esfera pública et va deixar a tu fa molt de temps, i ni ets ningú ni representes res que no sigui les últimes excrecències, i les menys intel·ligents, d’un procés liquidat no pas per Espanya sinó per la immensa majoria dels catalans.
Trias no t’acompanyarà. Però tu creus que Puigdemont t’acompanyaria si fos a Barcelona? Tu creus de veritat que hi ha algun polític socialista o del PP que et menyspreï més, a tu i el que tu representes, que l’expresident? No pots respondre sense mentir aquesta pregunta, perquè et faria massa mal. En el fons, la morfina que t’administra Trias dient que no t’acompanyarà perquè té coses a fer és molt menys cruel que tenir Boye d’advocat i el fervor que sent Puigdemont perquè la Justícia li faci la feina bruta que ell no vol fer. Seria enganyar-te que creguessis que les teves opcions van més enllà del segment entre les cures pal·liatives i una mort lenta i desagradable. Trias ha demostrat compassió, empatia de pediatre, buscant-te una sortida elegant amb un còctel de fàrmacs perquè no pateixis.
Tu ens has instal·lat en la necessitat d’evitar el dolor innecessari abans de començar ni tan sols a parlar d’esperança. Els sonats que encara et queden i els encara més sonats que t’acusen de traïdora i busquen en la seva deformació un nou aiatol·là.
És amarg escriure sobre tu. No és la primera vegada que em passa. Per molt que m’hi escarrassi i que intenti elevar el discurs, encara que sigui per atacar-te, m’acaba sempre quedant un article inevitablement provincià.
Prendre’t alguna vegada seriosament ha estat, i jo m’hi incloc, i em fa més pena que vergonya, de vulgar ramat de xais.
Les Nines 
2 respostes a “Visitar llocs”
Borràs és com aquells estafadors que intenten robar a les àvies als ascensors o mitjançant el frau telefònic i això no li podrem perdonar mai. Se’m trenca el cor quan l’aviastre baveja perquè es va aturar a fer-se un selfie o sempre saluda amb el seu somriure. Borràs és pur vanitat (per això va voler ser presidenta del Parlament i no cap de l’oposició, això i el dineret) i matonisme (sempre rodejada d’homes embussats i dèbils). Com algú que ha tingut relacions amb un traficant i ha sigut tant ximple de posar-ho per escrit en infinitat de correus no només no es va plantejar no fer carrera en la política, sinó que va tenir els ovaris d’aspirar a la presidència o a una simple conselleria? Un partit seriós l’hauria investigat el primer dia i li hauria tancat la porta pel bé del col·lectiu. És cert que la fragmentació de contractes als amics és el pa de cada de dia i la xarxa de corrupció que Espanya ha tolerat per mantenir captius als polítics i castigar aleatòriament en funció dels seus interessos als rivals. Colau, per exemple, ho ha fet centenars de cops, però ella ha fet de tap a l’independentisme i no ho ha fet amb narcotraficants per atraure la morbositat de tot el periodisme. Estava cantat que un personatge així bescanviaria la seva llibertat a canvi de la condemna d’aquella, Borràs, que li donava feina i alguna cosa més. Avui se certifica la mort política de Borràs i ningú amb dos dits de front com Trias vol sortir a la foto amb una difunta. El pitjor de tot, a banda d’aprofitar-se de la gent gran, és que amb el seu fals discurs “no surrender” (Pau Juvillà!) ha obstruït alternatives (la ficció del sector unilateralista a Junts) i cremat moltes energies. Ha ridiculitzat un moviment atraient a freaks i expulsant el talent. Ara tothom ha tornat al corral (Trias, ERC i, fins i tot la CUP) o ha sigut comprat. Avui és un gran dia per Jaume Giró.
M'agradaM'agrada
Un apunt a tu que t’agrada el submón dels advocats. Marina Roig (Roig & Bergés & Martínez), advocada de Cuixart, és l’advocada del narcotraficant amic de Borràs. I Àlex Solà, d’Òmnium i també advocat defensor de Colau en alguns casos contra l’Ajuntament, de Pujol, l’altre implicat en el judici contra una Borràs que va contractar com a pèrit de la defensa a Emilio Hellín, ultra condemnat pel segrest, tortura i assassinat de la jove socialista Yolanda. Molt xalar sobre principis i independència i al final tots acaben amb qui sigui que pensin que pots salvar-los el coll o cau millor als jutges o defensant a narcotraficants per guanyar-se el favor de determinats partits. També em pregunto com Isaías Herrero pot pagar-se a Marina Roig. Suposo que hi ha advocats que treballen per la tarifa mínima a canvi de la publicitat que comporten aquests casos mediàtics.
M'agradaM'agrada