Blog de Salvador Sostres

Canviar d’opinió

Li retreuen a Ramón Tamames que hagi canviat d’opinió. Jo he canviat d’opinió moltes vegades, perquè he crescut, perquè he après, perquè ha escoltat persones que m’han semblat més intel·ligents o que tenien arguments millors. Espero canviar d’opinió encara moltes vegades, perquè espero aprendre, perquè espero créixer, perquè espero que la vida em sorprengui, i també la coneixença de persones encara més intel·ligents, i brillants, i enginyoses. Li retreuen a Ramón Tamames que hagi canviat d’opinió els que no han practicat mai el risc intel·lectual d’intentar entendre l’altre, la curiositat de com es defensen les idees contràries a les teves, encara que només sigui per saber quines són les teves contradiccions o els teus apriorismes. I pots continuar pensant igual, i pots ser una mica menys vulgar. 

Canviar d’opinió és la demostració que penses, que estàs inquiet, que no has mort. Conec moltes persones que no han canviat mai d’opinió. Alguns en diuen coherència. Jo en dic cadàver. M’agrada aprendre, m’agrada Ramón Tamames, m’agrada que una veu més instruïda que les altres parli una estona al Congrés. Detesto Vox, tot i que em semblen pitjor Ciutadans i Podem. Però tinc amics de Vox, de Ciutadans, de Podem; per no dir que la majoria dels meus amics són independentistes i els meus cantants i poetes són gairebé tots d’esquerra i d’extrema esquerra. I alguns fins i tot feministes -i vegetarians. 

M’avorreix parlar amb persones que pensen igual. Jo no seria ningú sinó visqués envoltat de veus molt diferents, que em fan com són i que m’afirmen per oposició. Confirmo la fiabilitat dels meus arguments quan parlo amb algú que els té més febles que els meus, i canvio ràpidament d’opinió quan algú em convenç amb una idea o un pensament que és millor que el que jo tenia. No només no em sap cap greu sinó que ho escric de seguida i dono les gràcies. M’agrada quan algú em guanya perquè l’aprenentatge que em regala es converteix automàticament en la meva victòria.

El pensament màgic requereix militants i un marge molt estret. La realitat és més àmplia, hi ha més lloc. Les idees són per jugar. Jugar amb les idees és l’entreteniment primordial de les persones civilitzades. De vegades jugar a ser un altre. Riure’t del que penses i de qui ets. Defensar en un sopar la posició contrària per veure què en treus. Quin matís, quin biaix, potser quin fàstic. Si no canvies no vius. Si no creixes, t’apagues. 

Des de 2017, qui ha après més, qui ha canviat més d’opinió, l’independentisme o Pedro Sánchez?

I qui ha guanyat?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

A %d bloguers els agrada això: