Es va publicar ahir que quatre empreses s’han presentat al concurs d’adjudicació del Festival dels Jardins de Pedralbes. Concurs? Quin concurs? A qui volen enganyar? Aquest festival se’l quedarà Juli Guiu com jo he explicat una i mil vegades. El govern d’Esquerra Republicana caurà molt baix amb aquesta adjudicació i la farsa quedarà en evidència quan al cap de quatre dies de la decisió presumptament administrativa, Juli Guiu anunciï una programació amb grans estrelles internacionals, que evidentment no es lliguen d’un dia per l’altre i ell fa temps que té contractades perquè sap perfectament de fa temps que es quedarà Pedralbes.
Ara tot just fa un any, a crits i per telèfon, va tenir la barra i la poca vergonya de negar-me que ni tan sols es volgués presentar al concurs. Mentida, com s’ha vist. Mentida com sempre m’ha mentit. He parlar poques vegades a la meva vida amb Juli Guiu. Sempre m’ha dit mentides. De veritat, ni una.
El dia 14 de març anirem a judici perquè es va enfadar amb un dels meus articles en què una vegada més explicava la veritat: que Juli Gui només viu per destruir la vida i l’obra de Martín Pérez. Que Juli Guiu és una persona retorçada i obsessiva. Una persona que està desproveïda dels mínims ressorts d’humanitat que es necessiten per conviure en pau i llibertat en un món civilitzat. Martín Pérez va crear el festival de Cap Roig, quan els festivals d’estiu de música pop no eren tan habituals a Catalunya, o no ho eren gens. Martín Pérez va apostar per una idea novedosa sota el patrocini de Caixa Girona presidida llavors per Arcadi Calzada. Juli Guiu no va parar fins que li va prendre.
He escrit diversos articles dient i denunciant aquesta obsessió malaltissa. He escrit que Juli Guiu tenia a La Caixa dos ancoratges importants, que ja no té, i que eren Jesús Alcaraz i Jaume Giró, i amb ells i amb David Madí porta molts anys intentant arrabassar-li a Martín Pérez tots els festivals que ha creat. És obscè. És pornogràfic. Primer li va prendre Cap Roig, amb la connivència de Jaume Giró, quan La Caixa va absorbir Caixa Girona. Va ser un escàndol amb gravíssimes conseqüències: Martín Pérez va parir dos infarts que gairebé el maten, i el festival no va infartar però va perdre tot el seu interès i qualitat.
Martín Pérez es va refer i va crear el Festival dels Jardins de Pedralbes. Barcelona no tenia festival d’estiu de música i el Martín se’l va inventar. De seguida Juli Guiu va intentar prendre-li també aquesta nova creació, i com que no va poder, va fer el Festival del Club de Polo, que va ser un fracàs. Quan Martín Pérez va pensar a crear un festival d’estiu a Puigcerdà Juli Guiu li va copiar la idea a la Cerdanya. Malaltia sense límits. No sé amb quin nom la diagnosticaria un especialista, però el que és segur és que és una malaltia.
Ara amb Pedralbes tornar a passar el mateix. En aquest cas amb la connivència d’Esquerra, que a tres mesos de la celebració del festival li arrabassa a Martín Pérez la seva obra sense tenir en compte ni la feina que ha fet durant 10 anys, ni els compromisos que té establerts per a la lògica continuïtat, ni que el fet que donar-ho a una persona de la grollera vulgaritat de Juli Guiu implica, a banda d’una ignorància total del que el món de l’empresa i de l’espectacle significa, una rendició humiliant a la vella manera de fer convergent, i dit sigui “convergent” de la manera més ominosa possible.
Quan Juli Guiu guanya perd la ciutat, per el talent, perd la creativitat, i només guanyen ell i els seus amics que a canvi només donen un raspant paper d’estrassa. Jo aniré a judici denunciat per ell per haver explicat les coses que exactament passaré. No sé què decidirà el jutge. El que tots sabrem ben aviat és que jo ja fa temps que explico la simple, pura i molesta veritat.
Les Nines 