Aquest és el meu llibre, he escrit la història de la meva vida. Comença la nit que et vaig conèixer. Després, tot el que hem fet, i el penediment que converteix el mal en bé, quan encara hi som a temps. Les vegades que m’he equivocat. Les vegades que m’he perdut. Les vegades que has abusat de mi i tot i així he estat agraït. Els ulls oberts en el dolor. Els ulls tancats quan no ve la son. No conec cap ànima que no hagi estat colpejada. No tinc cap amic que visqui tranquil ni cap somni que no hagi estat humiliat sense pietat. He somiat tantes vegades que moria com que volava. De vegades encara et faig riure tot i que algunes converses són dures i violentes.
L’amor com un llampec entre les esquerdes de la porta. Quan vam ser joves hauríem pogut anar on haguéssim volgut i ara som en l’última estació del viatge que vam començar fa molt de temps. L’arc de l’amor sobre el desert. La muntanya esmicolada, tota feta pedres. Les meves mans als teus cabells. Cors i ossos i només el temps podrà dir qui ha estat el més perjudicat dels dos i si aquest consol ens servirà de recompensa.
Podria negar l’evidència, podria desdir-me del meu al·legat, podria posar les teves arrugues al costat de les meves i juntes farien el tomb al finestral. Podries tornar per dir-me que vas marxar, com si no me n’hagués adonat. El so dels teus passos. El nostre llit, la teva manera de pentinar-te al mirall. De vegades entro al pis on ara vius, sofà i tauletes i veig el que t’has esforçat per allunyar-te de mi. Si ens veiéssim per primera vegada, creus que ens tornaríem a estimar? Encara crec que l’amor sobreviu a la carnisseria. Em costa ser agraït quan perdo el control. Un batec inquiet, un catàleg de remordiments. Però de sobte la teva mà agafa la meva i dono gràcies d’haver-te trobat a temps.
Les Nines 