Les Nines

Saül Gordillo, i aquesta vegada ha estat una jutgessa, ha tornat a quedar lliure i sense cap mesura cautelar després d’haver declarat per la segona acusació d’agressió sexual. 

És hora que els instigadors d’aquestes denúncies, la sinistra parella artística formada per Quique Badia i Carla Vall, que no sé ni m’importa si són parella a la vida real, però que semblen els Ceaucescu de l’agonia final, passin la vergonya social i moral que han de passar per haver convertit la seva ideologia en una mentida i en una agressió en contra una persona innocent. És hora que l’advocat de Saül Gordillo, Carles Monguilod, comenci a redactar una querella contra aquests lamentables personatges que tant de mal han fet a la convivència i a la llibertat en aquest país. No mereixen cap altra cosa que la persecució judicial més rigorosa i la condemna més severa. És hora que els mitjans de comunicació que han contractat les autores de les falses denúncies, instigades pels Ceaucescu, els apliquin el mateix rigor que li van aplicar a Saül Gordillo quan sense cap sentència judicial, ni cap demostració de la seva suposada culpa, ni cap respecte a la presumpció d’innocència, va ser covardament expulsat del seu lloc de treball i denigrat públicament. És hora que tots plegats pensem si aquesta és la manera de relacionar-nos i de tractar-nos. Un home innocent ha estat linxat davant de la seva dona i dels seus fills, ha estat destruït socialment sense cap motiu. Quique Badia i Carla Vall s’han miserablement aprofitat de dues noies poc sòlides i poc intel·ligents per beneficiar-se professionalment i propagandísticament d’una denúncia que des del primer moment sabien que era falsa.

Tot i les mesures cautelars que demanat l’acusació particular, tot i ser una jutgessa qui instrueix el cas, i tot i l’alarma social que creen aquest tipus de casos, tant en la primera acusació com en la segona, Saül Gordillo estat deixat en llibertat sense més, perquè la veritat és que no hi ha per on agafar aquestes denúncies manifestament falses. Si no visquéssim en un estat de bogeria col·lectiva, i de connivència amb la mentida per afavorir causes propagandístiques, aquests dues denúncies ja haurien estat arxivades, i la pròpia Justícia hauria actuat d’ofici contra les falses denunciants i els desaprensius que van pressionar-les per a què mentissin.

A Quique Badia li hauria de fer vergonya ser el director, o el cap de redacció, d’El Principal, en substitució d’una persona que ha contribuït a humiliar públicament sabent que no tenia cap altre motiu que la seva cobdícia per fer-ho. A Carla Vall li hauria de fer encara més vergonya dir-se activista i defensora de les dones quan el que fa amb la seva activitat és escarnir- les i devaluar-les, sembrant d’ombres la veritat, i valent-se de trampes i mentides per escampar el seu ressentiment i la seva maldat.

És fonamental per a una vida pública higiènica i basada en el respecte i en la llibertat que duos com aquest Ceaucescu siguin perseguits judicialment i deixats en evidència com l’atrocitat que són. És important que qualsevol noia temptada de buscar el seu protagonisme pel camí de massacrar un home amb una denúncia falsa, sàpiga que l’espera un horitzó judicial angoixant, de presó i severes multes econòmiques. Només així serà possible perseguir i castigar els abusos reals, i protegir els innocents de les agressions i de les mentides, que també són agressions.

No és només un problema de Saül Gordillo, és un problema de tots. No és un problema d’homes contra dones ni de dones contra homes. És un problema de degenerats contra persones decents, de ciutadans innocents contra malfactors, de la veritat contra la mentida, de la llibertat contra la tirania, i dels que intenten i intentem viure fent bé la nostra feina, estimant i sent generosos encara que sigui molt per damunt de les nostres possibilitats, contra els que intenten saquejar la vida dels altres i quedar-se, un cop eliminats, els seus béns i la seva casa.

——————————

L’advocada de Quiqe Badia m’ha escrit un burofax per exercir el dret de Rectificació del seu client. Aquest dret dit de Rectificació és en realitat el dret a donar la seva versió dels fets en què ha estat esmentat:

“El periodista Quique Badia Masoni” assegura que “no ha instigado, ni presionado, de forma individual, ni tampoco conjuntamente con la  Abogada Carla Vall, a las dos periodistas que han presentado las denuncias por agresión sexual contra D. Saül Gordillo, el exdirector del medio digital El Principal”.

Aquesta versió del senyor Badia contrasta amb l’article on jo vaig explicar que la primera de les querellants va dir, declarant davant del jutge, que s’havia sentit pressionada pel senyor Badia per posar una denúncia que ni ella ni la seva família no estaven segures de voler posar.

“Asimismo”, continua el burofax “Quique Badia Masoni, no ha tenido ningún interés personal, ni profesional, en la interposición de las denuncias por agresión sexual contra su anterior superior jerárquico, D. Saül Gordillo, y no ha obtenido ningún beneficio profesional, ni patrimonial por dichas denuncias”.

Aquesta versió del senyor Badia contrasta amb el fet cert, i publicat també en un dels articles que vaig dedicar al tema, que quan el senyor Gordillo va ser cessat com a director d’El Principal, qui en va assumir les funcions, com a cap de redacció -no recordo el nom exacte del càrrec- va ser precisament el senyor Badia, que per tant sí que va adquirir, ni que fons momentàniament, més poder i més càrrec.

“Finalmente”, acaba el burofax “y en cuanto a las denuncias por agresión sexual presentadas por las periodistas contra Saül Gordillo, se encuentran en fase de instrucción penal en los respectivos juzgados de instrucción, siendo la etapa del proceso en la que el Juzgado realiza las actuaciones destinadas a averiguar los hechos y las circunstancias que los hayan rodeado, todo ello con el fin de preparar el juicio oral. En consecuencia, en fecha 8 de marzo de 2023, no consta la existencia de ninguna resolución judicial que archive las denuncias, ni que atribuyan falsedad alguna a las mismas, así como tampoco consta, que se haya presentado denuncia por vulneración del derecho a la presunción de inocencia por el Sr. Saül Gordillo.”

Això és així i no he publicat cap article que anés en direcció contrària. Simplement he dit que les imatges de la discoteca neguen el relat de la primera denunciant i resten tota credibilitat al relat de la segona; i el fet que el jutge no li hagi imposat cap mesura cautelar al senyor Gordillo, en un cas tan greu, i que crea tanta “alarma social”, és clarament indicatiu que no ho ha trobat necessari. És veritat que el senyor Gordillo ha d’esperar a tenir les sentències fermes sobre els dos casos per presentar querella per les denúncies presumptament falses que li han interposat, i que seria el meu desig, i em sembla que el del senyor Gordillo també, que aquestes querrelles incloguessin les persones que han propiciat la destrucció pública del seu honor d’una manera completament inacceptable.  

En el seu burofax, l’advocada del senyor Badia reclama que retiri tota una sèrie d’articles que no pensa retirar, i en les línies últimes de la comunicació adverteix que es reserva el dret d’emprendre les mesures legals que li sembla convenients.