El que més importa és donar esperança. La veritat, dir la veritat, està sobrevalorat. És una desatenció, és una falta de cortesia. De fet és una falta d’educació. La veritat és un estadi encara poc elaborat del que hem de dir als altres. Als altres, si els estimem, als altres si ens importa que siguin feliços, no els hem de donar un camí costerut sinó una pista perquè s’enlairin. Els ulls d’un TAC veuen tot el que el cor amaga, perquè avui ja se sap tot. Potser l’amor és un accident o potser el destí és cert. Però tu i jo vam néixer sota una estrella d’un blau fred i net. La veritat s’ha de prendre en consideració, no es pot deixar al marge, però diu molt poc de nosaltres que només diguem la veritat, que ens conformem a dir la veritat, que estimem tan poc els altres que només siguem capaços d’oferir-los la veritat. No podem viure com si la nostra estrella no fos d’un blau molt fred i net. No hem vingut al món a dir la veritat. Hem vingut al món a treballar veritats que després puguem dir per crear esperança. La veritat no hem de dir-la, la veritat hem de fer-la, no hem de lloar la rosa, hem de fer-la florir al poema, i quan sigui de la intensitat, la mida i l’olor dels nostres somnis i dels somnis de les persones que estimem, aleshores podem dir-la tranquils i haurem fet decentment la nostra feina.
He vist que les persones més valuoses no saben què volen ni què els agrada ni què esperen perquè han après a viure pensant què volem, què esperem i què ens agrada als altres. He vist que no hi ha fortuna, per poderosa que sigui, que pugui expressar-se amb tot el seu esplendor si no és en l’altre. He vist el què era la veritat i després he vist la veritat canviada amb tendresa, amb afany i amb amor i com la vida d’aquella persona sortia del pou i tornava a comptar-se entre les altres. La veritat no és el que tu vols creure. La veritat és Santa Claus. Estimar no significa dir la veritat sinó omplir el sac de miracles i meravelles sobre un gran trineu lliscant. Estimar vol dir tenir cura de l’altre fins que la veritat sigui tal i com nosaltres sempre l’havíem imaginat.
Les Nines 