Alguns matins la meva àvia volia que l’acompanyés a Mercabarna, molt d’hora de matí. Jo li deia: bé, d’acord, demà decidiré si vinc. Ella em deia que la decisió l’havia de prendre la vigília perquè si decidia de matí amb la son que tindria a quarts de cinc segur que et diria que no. És veritat que tenim molta més son quan dormim que quan pensem en dormir. Passa també amb les noies. Els homes que abandonen la seva família perquè un suau amor molt més jove els pren és perquè no van prendre la decisió la nit abans. És perquè no tenien presa una decisió fonamental i prèvia. Esclar que és més dolç dormir que llevar-se, sobretot de matinada. Esclar que són més dolces les noies joves que et volen, t’afalaguen i et fan sentir l’ídol més volgut de l’escenari.
Esclar que cada home ve de cent mil menyspreus, humiliacions, de rebregades. De fonda incomprensió, el patiment i com ens heu fet sentir tantes vegades que hem callat per no allargar converses que només ens duien a una destrucció més devastadora la de la que podíem suportar. Esclar que una noia matí assoleiat ens omple de joia el cor, ens tempta amb la seva promesa de felicitat, i amb la seva felicitat immediata, i és tan bonica com la bellesa que sempre hem estimat i ens ha empès.
Però sabíem de molt abans que la nostra decisió era una altra. Havíem pres una decisió que ens definia, que ens salvava d’abismes molt més vertiginosos que les humiliacions i els menyspreus i aquesta amargor que tantes vegades ens deixeu sense que nosaltres haguem fet cap altra cosa que intentar allargar el jugar a fer-vos felices.
He pensat que algun dia hauríeu d’exactament saber com ens heu destruït; i també com algunes noies molt més joves i boniques ens han fet sentir encara que al final ens haguem quedat amb vosaltres i no haguem estirat el fil d’un plaer tot nou que se’ns obria. He pensat que hauríeu de saber-ho, però després he pensat potser millor que no ho sabessis. Estic més cansat del que solia estar-ho, em sento més vell, amb menys forces, i a la vegada escric més del que escrivia, i sota més pressió, i amb més fondària, i a vegades ho escric tot tan clarament que quan ho llegeixo em faig por i penso que val més acabar un article com aquest de cop sense les dues altres frases que haurien de venir a continuació.
Les Nines 
Una resposta a “Mercabarna”
Bona. Bona, company escaldat com som molts altres. I que amb aigua freda en tenim prou. I tant, si incentiva el pa acabat de coure. Que no et provoca coragror ni cap mena d’acidesa programada, potser la nit abans. Hi ha floretes de la bona olor, i despŕes hi ha aquells engendres d’@igualtatcat i la seva, sincerament, lletja titular. Molt lletja i poc aromatitzant. I també aquelles vulgars del ‘si quieres cenal cómeme el coño”, que evidentment donen per fet que després de la mani morada i en arribar a casa, faran el sopar per qui està per elles (i ningú més) i pels nens. Feu, feu. Que mentre feu amb la fel, alguns trobem floretes terses pel camí i sabem quina és l’aroma embriagadora que desprenen mentre vosaltres, dobermans, només penseu en la carnassa en gairebé estat de descomposició. Mengeu, mengeu. Atipeu-vos.
M'agradaM'agrada