Després de gairebé mil anys d’història, l’Escolania de Montserrat incorporarà veus femenines. L’única gràcia d’aquest cor és que hi canten nens que semblen nenes i el gran goig que això produeix a alguns monjos de l’abadia. Ara hi haurà nenes, a l’Escolania. Una il·lusió més que ens prenen les feministes. Si volem dir que som una nació hauríem de preservar les tradicions i estructures que són pròpies de les nacions I que val la pena ara a les guerres per defensar-les. Si tot ho fem de qualsevol manera, i empatem amb la vulgaritat del món, no som una nació sinó un supermercat i no val la pena fer cap guerra per defensar-nos, ni perdre el temps ni els diners, i n’hi ha prou de fer la llista de la compra i d’enviar-hi la minyona.
Aquestes concessions són d’una immensa grolleria. No garanteixen cap dret ni provoquen cap millora social, ni cap equiparació justa. Simplement fan passar la ideologia per damunt de l’emoció, l’obsessió igualitària per damunt de la distinció cultural, i la gràcia de la Història la trepitgen els cavalls embogits de la malentesa modernitat.
L’excepcionalitat que significava que el cor de Montserrat fos només masculí, i de nens ben petits, afavoria la llegenda morbosa; i no només per això, però també, donava un aire a mig camí entre la puresa i el pecat que feia de Montserrat no tan sols un lloc sagrat sinó també un monument de la sordidesa i l’extraviació que en certa manera ajudava a exaltar i purgar, a parts iguals i ben barrejades, la gran culpa del món.
Ara amb les nenes tot serà diferent. Hi haurà d’haver dos vestuaris, s’hauran de tenir en compte dues edats de maduració, segur que es multipliquen per cent les denúncies d’abusos sexuals, que a més a més seran molt menys originals i sòrdides del que havien estat fins ara. Amb l’arribada de les nenes a l’Escolania, Montserrat perdrà la seva singularitat, i molts monjos quedaran ben esgotats al final del dia, si a més a més d’haver-se d’esforçar en el seu treball, han de filar prim també quan belluguin a l’Escolania. Abans podien dir, sense mirar: “feu-me’n un cap mas”. Ara hauran de fixar-s’hi molt més per a la tria.
Una nació seriosa no permetria aquestes alteracions gratuïtes i tan insinceres de la Història. Si Catalunya tingués una Església Nacional forta aquestes coses no passarien, perquè viuríem més atents els designis de Déu que als capricis de la moda. Les noies no hi han de fer res, a l’Escolania de Montserrat, perquè si fa més de mil anys que només hi ha nens és perquè Nostre Senyor i el pare abat així ho han volgut, i per alguna cosa serà. O és que ara aquestes feministes de pa sucat amb oli en saben més que la jerarquia?
Si ens rendim en el que és essencial, si deixem l’expressió de la tradició i la fe en mans dels oportunistes, després no podem queixar-nos si quan truquem a les portes del cel no hi hagi ningú que ens obri els braços.
Les Nines 