Xavier Trias i Vidal de Llobatera ha dit que un que viu a Barcelona no arriba amb 3.000 € a final de mes. Jo estic totalment d’acord amb l’alcalde Trias. Mira com són les coses que d’aquí a pocs dies es retira el bàrman del Hemingway de l’hotel Ritz de París, Peter Colin Peter Field i vull anar a veure’l en algun dels seus darrers serveis. I fent l’altre dia els números del viatge vaig pensar que l’alcalde Trias tenia tota la raó.
Jo ja no viatjo sense el meu mossèn i esclar dos avions d’anada i tornada em costaven per damunt del 700 €, i hem d’afegir uns altres 700 per habitació a l’hotel Costes, si vaig amb el mossèn em sembla oportú que L’Ambroisie que no hi he estat mai de manera que el viatge, i encara sense haver entrat al Hemingway, ronda ja els 4000.
De tota la raó l’alcalde Trias. Amb 3000 € no anem enlloc. M’agrada el sentiment, m’agrada l’estil que desprèn la frase, i de fet jo que guanyo bastant més tampoc et pensis que em puc permetre les festes que voldria. És una llàstima que l’alcalde Trias hagi fet tant el burro amb els independentistes. És una llàstima que no hi hagi tallat d’un cop sec i que no hi puguem confiar d’una manera clara. Jo voldria votar-lo però no podré perquè sé que és donar-li a Puigdemont un poder massa perillós, poder i diners: a Puigdemont i a la gent que més mal ha fet a Catalunya des de les txeques de la Guerra Civil.
Jo voldria que les coses haguessin anat d’una altra manera, i poder votar el que més s’assembla a mi per ser alcalde de la meva ciutat. Però no puc, ningú en un acte de responsabilitat pot votar Xavier Trias si no vol donar benzina als que ja per sort la tenen gairebé esgotada. El que passa és que també és veritat que si un independentista el vota els motius pels quals jo no el votaré també se sentirà traït, perquè evidentment Trias no és ni serà el primer soldat de la independència de Catalunya. Amb això vull dir que mantindrà dramàticament descontents els dos bàndols. El bàndol independentista, perquè no farà la independència, ni farà res que ens hi acosti. El bàndol no independentista, perquè el seu poder si és alcalde i els diners de l’Ajuntament de Barcelona serviran per què Puigdemont i la seva tropa incrementin considerablement el Seu pressupost i et puguin dedicar-se a fer encara més pallassades amb els diners de tots.
És curiós perquè sent Xavier Trias una bona persona, i no havent-hi en ell cap esperit d’estafa, resultarà un inevitable frau a qualsevol dels seus votants. Tothom diu que guanyarà Collboni, però jo crec que guanyarà Colau perquè encara no ha començat la campanya i només és a mig punt de la primera posició.
No és el meu escenari ni és la meva alcaldessa. El decreixement que proposa és una estupidesa. La moratòria dels hotels és contrària als interessos de la Humanitat. Les terrasses en què ens fa estar són tercermundistes. Fomentar l’okupació és criminal i Barcelona és avui una ciutat bruta i insegura. A més a més, Colau no entén la creació de la riquesa ni el sector de la restauració, tan important per a una ciutat de serveis com Barcelona. Són motius més que suficients per no votar-la i per desitjar que si cal, qualsevol combinació de perdedors la facin fora.
Però he de dir també que els carrils bici han estat un gran encert per a la ciutat, i que les tan criticades superilles són un goig, i negar-ho són ganes de negar l’evidència. He passejat per Consell de Cent i per Rocafort i he quedat meravellat. I si jo que només hi passava he quedat content no vull ni pensar com estaran d’agraïts els veïns, que no només viuen i viuran molt millor sinó que els seus pisos hauran pujat increïblement de preu.
Tots donem per descomptat, en les converses de la zona alta de la ciutat, que Colau és un desastre i que no la votarà ningú. És un descomptat que jo no me’n fio gens perquè he vist els motius pels quals moltes persones poden estar contentes amb ella. I a més a més el que tothom vol de mal menor, Collboni ningú no l’estima i tothom diu que és un poca cosa. És veritat que també així es poden guanyar unes eleccions, però a mi se’m fa molt difícil de creure que una ciutat tan emocional i estomacal com la nostra voti amb sentiments tan endreçadets i de baixa intensitat.
Les Nines 