Sílvia Orriols ha dit al Parlament que el Govern té comprat Ricard Ustrell. Són els errors no forçats els que fan que el que és nou sembli vell abans d’estrenar-ho. Il n’y a plus triste temps que le futur passé. Trobo molt bé que els polítics tinguin opinions sobre els periodistes, no sé si els convé gaire expressar-les en públic, però em sembla perfecte que ho facin si ho consideren oportú. El que cal exigir-los, com a tothom, és una certa qualitat en el missatge. No importa el que facis si está ben fet, si la factura és exacta.
El problema de Sílvia Orriols no és no estar d’acord amb Ricard Ustrell, ni dir-ho, sinó caure en la demagògia barata, en el lloc comú, en el processisme de dir que està comprat pels socialistes. Si tu sabessis, Sílvia, qui compra a qui i per quants diners! Tens una innocència que et protegeix, alcaldessa, i hauries de procurar no embrutar-la. Si vols atacar el Govern ets ben lliure de fer-ho, però em sembla que és mesurar malament les teves forces mirar de fer una gracieta amb una persona que en el seu exercici professional ha creat molt més riquesa que tu, ha donat i dóna molts més llocs de feina, ha complert sempre les seves promeses -i jo t’ho puc dir, creu-me- i ha fet un servei a la cultura catalana de molt més valor que el de moment has fet tu. Si no fossis tan novella, tan innocent, tan blancaneu -tot i que un punt gòtica, això sí- et faria un llistat ràpid dels mitjans i els periodistes que les tres grans administracions socialistes subvencionen i veuries fins a quin punt el teu comentari ha estat absurd.
Filar prim és la primera demostració d’intel·ligència. Ser àcida funciona però si saps el que dius. Si surts a fer de titella dels ventrílocs de les xarxes socials et convertiràs en una joguina trencada abans que cap nen no hi hagi jugat. Sé que t’agrada presumir de mestressa de casa, de mare de família, d’abstèmia, de vegana, i de no voler perdre el temps amb dinars ni fet el mec amb les elits. No et pensis que em desagrada del tot aquest posat. Però si vols participar en la conversa adulta i seriosa, si vols ser a la taula dels grans, ho has de fer amb les maneres i els termes adequats. Tu pots intentar comprar l’Ustrell -a veure com et va- però no pots dir que l’han comprat els socialistes perquè no és veritat. Ni ho és ara ni ho era quan es va inventar el Preguntes Freqüents a TV3, entre tants d’altres programes.
Pot ser que alguns et felicitin però serà una minoria sorollosa amb la mateixa poca informació que tu sobre com funciona la subasta de periodistes i mitjans a Catalunya. Aquest minoria silenciosa omple la vanitat però buida les urnes. Jo, i les persones que com jo sabem alguna cosa, quan t’escoltem dir aquests disbarats, ens escrivim missatges fent-ne befa. Em sap greu dir-t’ho, perquè no em caus malament i estimo molt algunes de les teves persones de confiança, però si vols arribar a ser una política transcendent no pots fer aquestes relliscades.
Ricard Ustrell porta molts anys defensant el seu espai i la seva feina i aguantant la pressió dels uns i dels altres, la pressió i els insults. Només per això, t’hauria de merèixer un respecte. Espero que amb el temps es pugui dir el mateix de tu i de l’opció política que representes, però pensa per cada insult que t’han dedicat, a ell n’hi han caigut cent. No és que vulgui treure’t importància, però crec que les proporcions ens ajuden a entre la justa mesura de la nostra existència. Quant al català, que tu tan defenses i reivindiques, el Ricard ha sabut fer sempre productes de gran èxit que han contribuït de manera notable a la difusió de la llengua. És important l’èxit, Sílvia, perquè dóna sentit al que fem. I l’èxit costa, i s’ha de treballar, sobretot si el vols que duri. No sé com t’anirà, a tu. De moment has estat la sensació, un escàndol. L’èxit encara l’has d’aconseguir, el servei a la llengua i al país encara l’has de fer, i mentre tot això t’arriba potser fóra prudent i dolç mostrar alguna gratitud a les persones que amb la seva dedicació i la seva tenacitat ens han permès d’arribar fins aquí; i ja et dic jo que segur que no és una mala idea treballar més i millor els teus acudits, sobretot si vols fer-los al Parlament, ni que només sigui perquè així podrem riure del que dius i no de tu perquè ho has dit.
Les Nines 